Continuant amb la nostra exploració del metabolisme, avui ens endinsarem en el complex món de la "resistència a la leptina", una condició que afecta moltes persones amb obesitat i dificulta la seva lluita per assolir un pes saludable.
Inflamació dels adipòcits i alliberament d’interleuquines:
Els adipòcits, o cèl·lules grasses, són responsables d'emmagatzemar energia en forma de triglicèrids. Quan aquestes cèl·lules s'omplen de greix, alliberen interleuquines, molècules que actuen com a missatgers per informar el cervell sobre l'estat de les reserves energètiques. Entre les interleuquines, trobem la leptina, una hormona crucial per a la regulació de la gana i la sacietat.
Funció normal de la leptina:
En un individu sa, la leptina viatja a l'hipotàlem, una regió del cervell que controla la gana i el metabolisme. Quan els nivells de leptina són alts, l'hipotàlem interpreta que les reserves energètiques són suficients i envia senyals per reduir la gana i augmentar la sensació de sacietat.
Resistència a la leptina:
En l'obesitat, la sobrecàrrega crònica de greix en els adipòcits genera un alliberament constant d'interleuquines inflamatòries, incloent-hi la leptina. Aquesta situació paradoxal, coneguda com a "resistència a la leptina", provoca que el cervell no rebi els senyals de sacietat, cosa que condueix a:
Gana voraç: Tot i tenir reserves de greix a topall, el cervell no el percep i la persona experimenta una gana constant i incontrolable.
Falta de control de la gana: L'individu no pot saciar-se i menja en excés, fins i tot després d'haver ingerit una quantitat suficient de calories.
Dificultat per perdre pes: La resistència a la leptina dificulta el control de la gana i la reducció de la ingesta calòrica, la qual cosa impacta negativament en els esforços per avançar.
Conseqüències de la resistència a la leptina:
Disminució de la dopamina: La resistència a la leptina redueix la producció de dopamina, un neurotransmissor que juga un paper crucial en la motivació, el plaer i el moviment.
Falta de motivació: La baixa dopamina pot portar a una desgana per realitzar exercici físic, un factor fonamental per a la pèrdua de pes i la salut general.
Fatiga crònica: La resistència a la leptina també pot contribuir a la fatiga i la manca d'energia, dificultant encara més l' activitat física.
Cercle viciós de l'obesitat:
La resistència a la leptina crea un cercle viciós en què la inflamació, la gana descontrolada, la falta de motivació i la fatiga es retroalimenten, perpetuant l'obesitat i dificultant el seu tractament.
Estratègies per combatre la resistència a la leptina:
Control de la inflamació: L'ús de suplements antiinflamatoris com el P65 Glut Complex pot ajudar a reduir la inflamació dels adipòcits i millorar la sensibilitat a la leptina.
El P65 Glut Complex també pot ajudar a combatre la neuroinflamació a l'hipotàlem, millorant la comunicació entre les cèl·lules i la resposta a la leptina.
Dieta i exercici: una dieta saludable i la pràctica regular d'exercici físic són essencials per combatre la resistència a la leptina, reduir la inflamació i promoure la pèrdua de pes.
El B96 Adiprim pot ser útil per controlar la resistència a la insulina, un factor que sovint acompanya la resistència a la leptina.
Conclusió:
La leptina, aquesta hormona que ens diu quan parar de menjar
La leptina és una hormona que actua com un termòstat al nostre cos, indicant-li al cervell quan hem menjat suficient i hem de deixar de menjar. Quan els nivells de leptina són alts, sentim sacietat; quan són baixos, sentim gana.
No obstant això, de vegades aquest termòstat es fa malbé i deixa de funcionar correctament. Això pot ocórrer per diverses causes, com la genètica, l'obesitat, la inflamació o l'estrès.
Quan la leptina no funciona bé, el cervell no rep el senyal que estem plens, cosa que pot portar-nos a menjar en excés i augmentar de pes. A més, la resistència a la leptina pot estar relacionada amb altres malalties com la diabetis tipus 2, l'apnea del son o la infertilitat.
Què podem fer per tal que el termòstat de la leptina torni a funcionar correctament? En primer lloc, cuidar la nostra alimentació: reduir el consum de sucres i farines refinades, augmentar la ingesta de fibra i proteïnes, i triar greixos saludables.
L'exercici físic també és fonamental per millorar la sensibilitat a la leptina. Moure's almenys 30 minuts al dia pot marcar una gran diferència.
Dormir bé, controlar l'estrès i mantenir un pes saludable també són mesures importants per prevenir la resistència a la leptina.
Si la resistència a la leptina ja s'ha desenvolupat, existeixen diferents tractaments, des de suplements com el MP50 Woman Calmtime o el B96 Adiprim, fins a medicaments, que sempre han de ser prescrits per un metge.
En definitiva, la resistència a la leptina és un problema seriós, però que podem prevenir i controlar amb un estil de vida saludable. Cuidar la nostra alimentació, moure'ns més i dormir bé són les millors armes perquè el termòstat de la leptina torni a funcionar correctament.
Productes esmentats:
B96 Adiprim: Compost de crom i picolinat de zinc, que ajuda a millorar la sensibilitat a la insulina i l'absorció de glucosa per les cèl·lules.
P65 Glut Complex: Complement alimentari a base de L-glutamina, cúrcuma CurQfen®, N-acetilglucosamina, vitamina B6 i minerals per al manteniment de l’organisme.
Mp50 Woman Calmtime: Barreja de plantes amb propietats antiinflamatòries i antioxidants que ajuden a protegir les cèl·lules del dany i millorar la resposta a la insulina.